La inflació de l'eurozona va pujar al 3,8% al setembre de 2026, davant del 2,0% de fa un any, mentre els salaris creixen al voltant del 3%. Segons l'anàlisi de TalentUp sobre dades d'Eurostat, el BCE i l'OCDE, un augment del 3% per al 2027, la xifra que planifica la majoria d'empreses d'Europa occidental, és una baixada de sou real a preus actuals a totes les grans economies de l'eurozona excepte els Països Baixos.
El salari base ha de seguir el cost del treball, no el cost de la vida. Però un augment del 3% només evita una nova pèrdua real si la inflació baixa com es preveu, i no repara res del que els treballadors han perdut des del 2020.
Un nou cop sobre una pèrdua antiga
Entre el 2021 i el 2025, els preus de consum a l'eurozona van pujar un 22,6% i els salaris per hora un 19,2%. El treballador mitjà encara té al voltant d'un 2,8% menys de poder adquisitiu que el 2020. La bretxa és més gran a Itàlia (−8,6%), seguida d'Espanya, Alemanya, els Països Baixos i França. Portugal i Polònia en són l'excepció, amb salaris reals per sobre dels del 2020.
La nova pujada de preus l'impulsa l'energia, que es va encarir un 18,8% interanual al setembre. Espanya (5,0%), Bèlgica (4,6%) i Itàlia (4,1%) són molt per sobre de la mitjana de l'eurozona. Els salaris no han reaccionat de moment: la remuneració per assalariat va créixer un 3,3% el segon trimestre del 2026, i l'indicador salarial del BCE apunta a un creixement dels salaris negociats del 2,7% el primer semestre del 2027.
Variació del salari real · del 2020 al 2025
-
Itàlia
−8,6%
-
Espanya
−4,6%
-
Alemanya
−3,8%
-
Països Baixos
−3,2%
-
França
−3,0%
-
Portugal
+5,1%
-
Polònia
+18,0%
Font: IPCH i Índex de Costos Laborals d'Eurostat; càlculs de TalentUp.
N'hi ha prou amb un augment del 3%?
Depèn de amb quina inflació es compari. Mirant enrere, amb les dades de setembre de 2026, un augment del 3% perd 2,0 punts a Espanya, 1,6 a Bèlgica, 1,1 a Itàlia i 0,8 al conjunt de l'eurozona. Sobre un salari de 40.000 € a Espanya, són 800 € menys l'any en termes reals. Només als Països Baixos queda en taules.
Mirant endavant, el BCE preveu una inflació del 2,5% el 2027. Si es compleix, un augment del 3% suposaria un petit guany real. Però la previsió es va tancar abans del salt de setembre al 3,8%, i no compensa el 3% a 9% que els treballadors d'Itàlia, Espanya, Alemanya, els Països Baixos i França ja han perdut.
Les empreses no prometen protecció davant la inflació
Si vincular el salari a la inflació fos habitual, es veuria a les ofertes de feina. Les dades de TalentUp mostren que gairebé no hi apareix, i cada cop menys:
0,7 / 1.000
Alemanya
Ofertes que esmentaven una compensació per inflació el 2026, davant d'1,6 el 2024, després del final de la Inflationsausgleichsprämie lliure d'impostos.
0,2 / 1.000
Regne Unit
Ofertes que prometien augments per cost de vida o lligats a la inflació el 2026, davant de 0,4 el 2024.
3 / 695.000
Espanya
Ofertes que esmentaven una revisió salarial segons l'IPC el 2026, tot i que molts convenis col·lectius la inclouen.
Les empreses competeixen per nivell salarial, no amb promeses d'indexació. On hi ha protecció davant la inflació, ve de la llei o de la negociació col·lectiva: indexació automàtica a Bèlgica, clàusules de revisió salarial lligades a l'IPC en molts convenis espanyols i convenis sectorials a Alemanya i els Països Baixos.
Què recomana TalentUp per als pressupostos del 2027
En lloc d'igualar la inflació per a tothom, TalentUp recomana dividir el pressupost del 2027 en partides separades amb regles diferents:
-
Obligatòria: indexació, convenis col·lectius i canvis del salari mínim, calculats amb diversos escenaris d'inflació.
-
Cost de vida: adreçada a les bandes més baixes i als països més exposats, com a pagament únic si el cop sembla temporal.
-
Mèrit: protegida, perquè qui més rendeix no acabi amb el mateix augment que la resta.
-
Ajust a mercat: per a llocs crítics pagats per sota del mercat, segons dades salarials actuals i no segons l'índex d'inflació.
Amb la Directiva europea de Transparència Salarial aplicant-se a través de les lleis nacionals, cadascun d'aquests ajustos necessitarà criteris objectius i documentats. Els informes de bretxa salarial de gènere comencen el 7 de juny de 2027 per a empreses de 150 o més treballadors.
Metodologia
Les xifres d'inflació i salaris provenen d'Eurostat (estimació flash de l'IPCH de setembre de 2026, dades anuals de l'IPCH i Índex de Costos Laborals), el BCE (projeccions de setembre de 2026, Butlletí Econòmic i indicador salarial) i l'OCDE. La variació del salari real compara les mitjanes anuals del 2020 i el 2025; càlculs de TalentUp.
Les xifres d'ofertes de feina provenen de la base de dades d'ofertes de TalentUp: anuncis publicats de l'1 de gener al 30 de setembre de 2024 i el mateix període del 2026 a Alemanya, el Regne Unit, Espanya i França. Una oferta compta si la seva descripció conté una expressió, pròpia de cada idioma, sobre salari lligat a la inflació; les xifres són estimacions mínimes.